L'Ajunt de la Bota (1969-1999)


Presentació de les festes de Tavernes 1977
Vicent Grau, Miguel Angel Talens, Toni Gimeno,
Reme Gandia,  Marisol Grau i Josep Ortiz

 Història del grup
Els components
L'Ajunt de la Bota
Els ous de Pasqua
La tia Juliana
Escolta-ho en el vent
Si no hem trobes darrera l'autobús
La vall del riu vermell
Els panxuts
Què se n'ha fet d'aquelles flors?
La guerra cruel
L'Ajunt de la Bota en 1999
   

Història del grup


Assaig l'estiu del 1969
Vicent Grau, Miquel Moscad, Juanjo Muñoz,
Pep Montoya i Víctor Peris

 L'Ajunt de la Bota és el nom d'un grup d'amigues i d'amics de Tavernes de la Valldigna que al final de la dècada dels 60 es reunien per a cantar, acompanyats de tot tipus d'instruments populars, guitarres, harmòniques, bongos, canya brasilera, maraques, pandereta, arpa de boca i contrabaix.
   


Actuació en Benifairó de la Valldigna
Ramón Moscad, Miguel Moscad, Víctor Peris, Vicent Grau, Pep Montoya, M. Carmen Bononad, Rosa Mari Martí, i Juanjo Muñoz

 Començaren el 1969 i feren l'última actuació el 1989, en la Ràdio Local, quan Josep Ortiz, Reme Gandia i Vicent Grau, entrevistats per José Luis Gascón, presentaren la cinta que havien enregistrat acompanyats per la rondalla del Grup de Balls Populars de la Vall de Tavernes.
   


Pista Mahiques de Simat de la Valldigna
Josep Ortiz, Vicent Fenollosa, Maria Jesús Bononad, M. Encarna Gimeno, Juanjo Muñoz,
Reme Gandia, Miguel Angel Talens,
Víctor Peris i Vicent Grau.

 L'Ajunt de la Bota va prendre el nom d'una cançó que es cantava antigament a Tavernes quan els vallers anaven camí de la mar, un carro darrera l'altre.

Van començar amb les cançons més conegudes del folklore internacional, com Ole duli (suïssa), Wimoweh (sud-africana), Hevenu shalom (israelí), Olé mulher rendeira (brasilera), Els macarrons (italiana)...

 
   


Patronat de Tavernes 1973
Empar Vercher, Vicent Grau, Rosa Mari Martí, Reme Gandia, Encarna Gimeno, Marisol Grau, Miquel Juan, Vicent Fenollosa i Juanjo Muñoz

 Interpretaren cançons dels autors més destacats del folk-song americà: Pete Seeger amb la cançó Què se n'ha fet d'aquelles flors?, Bob Dylan i Escolta-ho en el vent, Peter Paul and Mary amb La guerra cruel, Joan Baez i la ben coneguda Tots junts vencerem, Jerry Belafonte, etc.

Fins i tot, negres espirituals com Si no em trobes darrera l'autobús, Vull ser lliure i moltes més.
   


Pista Casablanca de Tavernes 1975
Vicent Grau, Reme Gandia, Empar Vercher,
Marisol Grau, Miquel Angel Talens i Josep Ortiz

 Finalment, en la seua tercera i última etapa, recullen música popular valenciana, especialment de Tavernes, el seu poble. D'aquell moment arrepleguen cançons com Els panxuts, Els ous de pasqua, Els rebutjats...
   


Festival de Teulada 1973
Vicent Grau, Josep Ortiz,  Rosa Mari Martí, Víctor Peris,  Marisol Grau, Empar Vercher, Reme Gandia i Miguel Angel Talens

 Els premis obtinguts en diversos festivals com els de La Marina, Teulada, Altea, Festival de la Cançó d'Algemesí i Expocançó de Benidorm, acrediten un treball digne i ben fet.

Mitjançant recitals donaren a conéixer el seu repertori en diverses poblacions, la primera de totes elles en Patró. També cantaren en Margarida, Utiel, Sinarcas, Guadassuar, Rugat, Rafelbunyol, Bellreguard, Llaurí, Miramar, Benifairó... En el Palmar actuaren amb motiu d'un Congrés Mèdic.
   


Actuació en local de la Coral Polifònica
Miguel Angel Talens, Vicent Grau, Empar Vercher,
Marisol Grau, Reme Gandia, Josep Ortiz i Vicent Fenollosa

 En Tavernes de la Valldigna realitzaren diverses actuacions en el local de la Coral Polifònica. L'any 1977 actuaren en la Pista Astoria, en la presentació de les Festes del Poble. També actuaren en la capella de la platja durant l'estiu; en el Teatre Patronat conjuntament amb el grup Els Pavesos; en el I Aplec a la Valldigna celebrat al Camp Municipal d'Esports i en el col·legi Divina Aurora.

 

 
   
A tots els qui un dia formaren part de L'Ajunt de la Bota, i també als seus seguidors, va dirigit aquest recull de cançons perquè puguen dur a la memòria, com jo, cada minut cantat i cada cançó compartida. Aquest record potser també ens duga a la memòria una bona veu i un bon amic, Juanjo Muñoz, El Mejicano.
 

Els components

Han passat per l'Ajunt de la Bota: 

Vicent Fenollosa, Reme Gandia, Mª Encarna Gimeno, Toni Gimeno, Marisol Grau, Vicent Grau, Miquel Juan, Rosa Mari Martí, Pep Montoya, Miguel Moscad, Ramón Moscad, Juanjo Muñoz, Josep Ortiz, Mª Carmen Plancha, Víctor Peris, Miguel Angel Talens, Empar Vercher
 

L'Ajunt de la Bota (Tavernes de la Valldigna)

L'Ajunt, l'Ajunt,
l'Ajunt de la Bota som,
tenim tots alegria
i gaudim de bon humor.

Cavallers, no es fieu
de les llengües dels polítics.
A la mar se n'anem
a passar els dies de festa.
Baix la barraca cantarem:
Visca l'Ajunt de la Bota!

 L'Ajunt, l'Ajunt,
l'Ajunt de la Bota som, 
tenim tots alegria 
i gaudim de bon humor.

Anem anant, anem anant,
setmana lista, 
vorem l'eixida del sol 
i el resplendor i el resplendor
de l'albereda
cantarem al rossinyol

 Xarra que xarra
passarem la carretera 
i al "massero" saludem. 
Ai què alegria,
ai què bon humor! 
Som la bona gent del poble.

L'Ajunt, l'Ajunt, 
l'Ajunt de la Bota som, 
tenim tots alegria 
i gaudim de bon humor.

Els ous de Pasqua (Tavernes de la Valldigna)
Quan ve pasqua tots solem pensar
amb les xiques per a festejar
però és perquè s'estila el costum
que elles porten un bon berenar.

A una parelleta vaig pillar 
asseguts en el marge del vallet
i passant per cert poguí escoltar
el que ell li deia molt baixet.

-Fes saber, fes saber
que festeges als teus pares
i a pasqua i a pasqua
un bon sopar em prepares.

I tant li va demanar
que ella li va contestar:

-Ai, servatxo tindràs
carn, ous i vi,
res et faltarà però ara vull
que tu sàpies i entengues
la moda que hi ha,
doncs vull que tu em portes
ous i sobrassà.

 I per pasqua tot es va complir
la parella es va divertir
i allà quan la pasqua va passar
el molt "pillo" se la va deixar.

Jo no sé, jo no sé
entre ells què passaria
que a la pasqua a la pasqua
ella sempre emmaleia.

I allà quan va empitjorar
al metge varen cridar.

Don Juan la va visitar:
- Això no és res.
A sa mare la crida i li diu:
- El que té la seua filla
és cosa normal,
són els ous de pasqua
que li han pegat mal.

 

La tia Juliana (Tavernes de la Valldigna)

La tia Juliana tenia un gatet
com era del tapó
li va tallar el rabet.

I ara s'ha arrepentit
i li'l vol tornar a posar
i com se li ha podrit
li'l posa de rajà.

I el sole trailarà 
I el sole trailarà 
I el sole tra larà larà.

 Casino Tomanista un piano han comprat
és de la Juliana
i encara no l'han pagat.

Donaren un concert, 
Carola el cantador 
i el tio Panxa de Coco 
feia de director.

I el sole trailarà 
I el sole trailarà 
I el sole tra larà larà.

Escolta-ho en el vent (Bob Dylan)

Per quants carrers l'home haurà de passar
abans que se'l vulga escoltar.
Digue'm quants mars li caldrà travessar
abans de poder descansar.
Fins quan les bombes hauran d'esclatar
abans que no en quede cap.

Això, amic meu, tan sols ho sap el vent;
escolta la resposta dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt
per tal de poder veure el cel.
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món.
Quantes morts veurà el seu entorn
per saber que ha mort massa gent.

 Això, amic meu, tan sols ho sap el vent;
escolta la resposta dins del vent.

Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'enduga el mar.
Quant temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat.
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar.

Això, amic meu, tan sols ho sap el vent;
escolta la resposta dins del vent.

 

Si no em trobes darrera l'autobús (Negre espiritual)

Si no em trobes darrera l'autobús
i no em trobes pas enlloc.

Oh, oh, oh.
Vine cap al davant de l'autobús
Tu em trobaràs allà.

Tu em trobaràs allà. (2)
Vine cap al davant de l'autobús
Tu em trobaràs allà.

 

 Si no em trobes a la concentració
i no em trobes pas enlloc.

Oh, oh, oh.
vine cap a la presó de la ciutat
tu em trobaràs allà.

Si no em trobes al riu Missisipi
i no em trobes pas enlloc.

Oh, oh, oh,
Vine cap a la piscina amb mi.
Jo estaré banyant-me allà.

La vall del riu vermell (Negre espiritual)

Trobarem a faltar el teu somriure,
dius que em deixes te'n vas lluny d'aquí
però el record de la vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí.

El teu front du la llum de l'albada,
ja no solquen dolors ni treballs
i el vestit amarat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

 Quan arribis a dalt la carena
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.

Els panxuts (Tavernes de la Valldigna)

La quadrilla dels panxuts
només saben fer el brut
en quan es presenta l'ocasió
perquè tenen al "zanguango" de Fernando
que quan tira de la manxa
diuen que és el millor tocador.

Però alguna de les coses
que se n'ixen de la regla
i que diuen que els serveix de distracció
és alguna "esmarraeta" que no hi ha ningú que li la lleve
encara que es pose en posició.

- Cavallers, no facen cas d'aquesta brometa,
perquè això són "tonteries" de la quadrilleta.

 - Mare, mare, mare jo vull un panxut.
- Filla meua, tria-te'l del teu gust.

- Mare jo vull un panxut. -Deia la filla.
- Tria-te'l del teu gust- Sa mare li deia.
- Mare, mare, mare vull a Fernandet.
- Filla meua si ell no et vol què tinc que fer.

Quan els panxuts estan de sopar,
que és la cosa més natural,
i les panxudes s'enteren que hi ha ball
ja no s'ho poden acabar.

- Mare, mare, mare jo vull un panxut.
- Filla meua, tria-te'l del teu gust.

Què se n'ha fet d'aquelles flors?
Què se n'ha fet d'aquelles flors?
fa tants dies.
Què se n'ha fer d'aquelles flors?
fa tant de temps.
Què se n'ha fer d'aquelles flors?
Les noies en van fer un pom.
Qui sap si tornaran,
qui sap si mai tornaran.

De les noies què se n'ha fet,
fa tants dies.
De les noies què se n'ha fet,
fa tant de temps.
De les noies què se n'ha fet,
han anat a buscar els nois.
Qui sap si tornaran,
qui sap si mai tornaran.

On han anat tots aquells nois,
fa tants dies.
On han anat tots aquells nois,
fa tant de temps.
On han anat tots aquells nois,
a la guerra a ser soldats.
Qui sap si tornaran,
qui sap si mai tornaran.

 Què se n'ha fet d'aquells soldats
fa tants dies.
Què se n'ha fet d'aquells soldats
fa tant de temps.
Què se n'ha fet d'aquells soldats
Les tombes els han cobert.
Ells ja no tornaran,
ells ja mai més tornaran.

De les tombes que se n'ha fet,
fa tants dies.
De les tombes que se n'ha fet,
fa tant de temps.
De les tombes que se n'ha fet,
fa temps que hi van creixer flors
Ells ja no tornaran,
ells ja mai més tornaran.

Què se n'ha fet d'aquelles flors,
fa tants dies.
Què se n'ha fet d'aquelles flors,
fa tant de temps.
Què se n'ha fet d'aquelles flors,
les noies en van fer un pom.
Ells ja no tornaran,
ells ja mai més tornaran.

La guerra cruel (Peter, Paul and Mary)
La cruel guerra brama 
i ell a de partir,
jo no vull restar sola,
de dia i nit. 

No vull restar sola,
això em destrossa el cor
deixa?m venir, deixa'm
No, amor meu, no.

Demà ja és diumenge 
l'altre has de partir
el teu capità et crida 
i cal obeir.

 El teu capità et crida
això em destrossa el cor 
deixa'm venir, deixa'm
No, amor meu, no.

Em tallaré les trenes 
d'home em vestiré
seré el teu camarada
quan junts marxem.

Seré el teu camarada
ningú ho sabrà 
deixa'm venir, deixa'm
No, amor meu, no.

 Oh, estimat: escolta'm,
no sigues tan cruel 
jo t'estime molt més
que tot el món junt.

T'estime molt més
tant que no ho sé dir
deixa'm venir, deixa'm
Sí, amor meu, sí.

L'Ajunt de la Bota després del 99

El grup prepara uns actes de retrobament per a reunir tots els membres que han format part de l'Ajunt de la Bota, per a assajar un repertori de cançons i enregistrar-les en CD, per a realitzar actuacions benèfiques i culturals i editar un cançoner del grup.